El calibratge és el procés de calibrar o ajustar un aparell de mesura fins que el mesurament que se n'obtingui es correspongui amb un patró de referència (o estàndard) amb valor conegut.[1]
D'aquesta definició es pot deduir que per tal de calibrar un instrument o un estàndard és necessari disposar d'un de major precisió que proporcioni el valor convencionalment veritable que és el que es farà servir per comparar-lo amb la indicació de l'instrument que està sotmès al calibratge. Això es realitza mitjançant una cadena ininterrompuda i completament documentada de comparacions fins a arribar al patró primari, que constitueix el que es coneix com a traçabilitat. L'objectiu del calibratge és mantenir i verificar el bon funcionament dels equips, respondre als requisits establerts en les normes de qualitat i garantir la fiabilitat i la traçabilitat de les mesures. Els instruments de mesura requeriran ser calibrats amb més freqüència com més exactes siguin les seves mesures o bé més petites siguin les seves toleràncies d'error.